Cada preludi ens anticipa un esdevenir posterior més ampli, més desenvolupat, més inevitable si es vol. Com el preludi a una tempesta, o a un terratrèmol, o a una simfonia. Els antics utilitzaven el preludi per afinar els instruments, després els romàntics ho van convertir en un moviment independent dins de les seves partitures. Assumim aquest format, per a aquesta proposta escènica que antecedeix l’arribada de Cançó d’amor d’un dia, una composició de llarga durada dirigida per Javier Corcobado, que veurà la llum durant la tardor del 2013.
Pequeño Preludio (Inmortal)és un espectacle independent a tan llarga simfonia, una singular creació escènica que he anat construint pas a pas, a partir de les experiències, els escrits, les trobades, les melodies, els sorolls, els dubtes, que han servit d’inspiració per a la composició de cançó d’amor d’un dia, una idea que Javier va compartir amb mi fa anys, quan caminàvem pels escenaris parlant sobre el suïcidi. En aquesta ocasió, descobreixo que el discurs d’aquest preludi té alguna cosa a veure amb la idea de trencar el temps, una forma de renaixement, o potser amb la intenció d’inventar petits paradisos particulars que no tenen res a veure amb les sagrades escriptures, ni amb una agència de viatges, ni amb una entitat financera.
